us heu fixat que tots aquests grupets de puta merda toquen cada cop pitjor? no us indigna que els nanos d'avui pensin que tocar una guitarra enxufada a una play 3 es pensin que saben tocar la guitarra? jo em vaig criar en l'època dels guitar-heros, heavies afeminats amb pantalons de ciclista que tocaven a velocitats absurdes i feien solos de sis minuts sense venir a cuento de res. on queda tot allò? ja ningú sap tocar la puta guitarra o què? l'altre dia vaig sentir "el guitarrista de pignoise toca de puta madre". bé, el tio que va dir això té la sort que no duia una navalla a la butxaca per apunyalar-li la femoral allà mateix.
és trist que el jovent no conegui als satrianis, hendrixs, van halens o stevevais, però també hem d'aplicar-nos el cuento i per això vull dedicar aquest humil blog a honorar la memòria de tres pobres guitarristes que van donar la vida per aquest bell instrument i que van acabar morts miserablement i tocant en garitos de merda - que al cas ve a ser el mateix.
3. shawn lane
aquest misteriós gordo que toca més ràpid que el vent era un tio escarransit de jove. va gravar videos increïbles de tècnica jazzera i va estar a punt de ser una superestrella, però va acabar tocant en bars on no li fotien ni puto cas. quan la va dinyar només va sortir una miserable ressenya a la guitar player. mort de psoriasis reumatoide amb 40 tacos.
2.chris whitley
si, ja sé que sempre parlo d'aquest home, però és que és un dels més desconeguts, més desgraciats i amb més talent de la història. no podia faltar en aquesta llista de pàries. mort de càncer als 45 tacos.
1. danny gatton
un habitual de les jam sessions, conegut com a "l'humiliador", perquè qui pujava a tocar amb ell marxava abutxarat de l'escenari, apabullat pel display de tècnica del bo d'en Danny. si teniu la decència de veure aquest clip, menyspreables fills de puta, observareu que aquesta llegenda, un dels millors guitarristes del puto univers, està tocant en una merda de garito sota una diana, mentre la gent es fot unes birres i tira dardos a la seva cara. el tio no només toca a la seva bola, passant de tot, sinó que no el sentireu fer ni una punyetera nota en fals ni repetir cap truc en 6 minuts de solo. glòria beneïda, nois. tothom dempeus després de sentir-lo tocar. es va fotre un tret amb 49 tacos, en un garatge cutre.
50 AÑOS DE ETA
Fa 2 hores
24 comentaris:
Ba!!! On estiga Santana... Si estos tios no són famosos serà per alguna cossa, perque l'exit sempre li arriba a la gent amb talent.
Ara parlant seriosament. He flipat amb Danny Gatton, aquest tio era l'hostia!!! Me l'apunte!!
I respecte al comentari de "pignoise". Com ja he dit en altres ocassions, la gent escolta les cosses que promocionen els medis. Amb qui pot comparar aquest noi?? amb el guitarra de "la oreja de van gogh"??
Si no n'hi ha promoció de la bona música, la majoría de la gent no escolta bona música. Sencill i dessesperant a parts iguals.
No he vist els videos, mel's deixo per un altre moment, però confirmaria les tesis que la majoria de indesitjables que comprem (o no) discos no sabem apreciar el talent i ens guiem per modes i moments estúpids que ens venguin els "entesos".
M'ha vingut al cap l'experiment que van fer a diversos paisos de posar un estrella del violi al carrer i comprovar si la gent i parava cap tipus d'atenció.
No ens els mereixem.
Som tan llefiscos
Jo també m'he criat en aquesta època dels guitar heroes. Que si els Dream Theater de John Petrucci, que si l'Eric Johnson, que si Joe Satriani, que si Steve Vai, que si Tom Morello... El que passa és que a mí m'agrada el pop, el rock alternatiu, el soul i el hip hop.
Per mí un bon guitarrista és el que està al servei d'una bona cançó, el que crea un riff inoblidable o li dona un so característic a una banda. Tota la resta és porno dur per a músics i para de comptar. Eutanàsia pels solos de 6 minuts!
Vostè oblida un detall: nosaltres triàrem els guitar heroes per a desmarcar-nos de la marabunta makinera.
I és clar, els joves post-bakala han perdut el fil (el fil musical, ha ha ha) de la història. Es pensen que la cançó "melòdica", "ballable" o "romàntica" neix amb OT, i per això flipen amb algú que sap tocar la guitarra.
És normal, per a ells tot això és nou.
I després d'aquest apunt d'història de l'art, torne a la meua campanya contra el feisbuqueig.
després de veure tots tres vídeos, com a guitarrista només em queden tres opcions: engreixar-me com en shawn lane, deixar-me xolles com en chris whitney o anar a comprar-me un revolver per fotre’m un tret com en danny gatton.
de moment, avui com cada dijous toca anar a classe que per això carrego la guitarra tot el puto dia per barcelona.
carregar la guitarra per la ciutat... ah, quin clàssic.
però sr. xavier, és vostè dels de funda tova amb anses motxileres per penjar-la a l'esquena o funda de tòlex de 15 quilos que et trenca la carcanada però que queda més autèntic? parlem-ne.
bimba bosé ha fitxat pel real madrid, tot i que està lesionada, i vosaltres parleu de guitarres?
L'altre dia vaig jugar al Guitar Hero 2 de PlayStation durant 10 minuts.
Comparat amb el de Pignoise sóc el putu amo de les 6 cordes.
Jo em quedo amb en Jason Bécker. Un compositor i millor guitarrista encara. El pobre home va començar a tocar de jovenet, i de cop i volta va anar perdent mobilitat, a causa d'una esclerosis lateral amiotròfica (ALS, o el mal de Lou Gehrig)... aquesta malaltia va deixant tots els músculs del cos atrofiats fins que la persona es mor (el mateix que li va passar a Stephen Hawking).
També m'agrada molt en Marty Friedman, melodies que fan posar la pell de gallina...
I bé... tants d'altres que hi ha... la bona música és la que commou :)
No es perdi l'oportunitat de veure una tal 'Rober' que acostuma a deixar-se veure a la Sala Monasterio de Barcelona, o no s'ho perdonarà. Mai.
Feeling en estat pur.
Deu meu, senyor Jaïr fagi un retrat robot del subnormal que ha dit allò de Pig Noise, y busquem-lo per rebentar-lo a hòsties.
He de reconèixer que l'amic Danny Galton és força impressionant i que en Chris Witley, si més no, és original. Són bons. El primer guitarra, home, toca, però no és tan impressionant tampoc...
He de constatar una de les experiències més orgàsmiques i flipants de la meva vida: veure al guitarrista polifacètic/ polivalent/ polifilldeputa Bill Frisell tocant al Village Vanguard de Nova York amb Joe Lovano i Paul Motian... Impressionant!
Com a desconeguts, els que cites, es clar... i algún més que toca pel metro, segur...
Siau.
Per ceeeeeeeert, has escoltat aquest paio??
http://www.youtube.com/watch?v=WI5P9REpiPM
Brutal Lagrêne!!!
Té un disc d'estàndards de jazz que posa la pell de gallina...
Pig Noise al paredón.
Sí. El pignoiseru serà bò. Pero, comparat amb qué?
Si hi ha manca de referents és quan passen coses així. És probable que aquest pobre fill del diable no hagi escoltat gaire cosa més. Ni bona ni dolenta. Res més. I així anem. És un problema de bagatge. I això no treu que mereixi rebentar per dins, però ja el castigarà nostrusenyor dins sa justa mesura.
I de l'època que parlem, no us descuideu el pobre Malmsteen. L'heu vist ara? Està per tirar-li el caldo ja, però encara belluga el cabró.
Salut.
Crec fonamental, ja que parlem de pignoise incloure aquest video, espere comentaris despres de vomitar.
ahi podem vore al hendrix del segle XXI movent-se per la revoluciò al mes pur estil playback (i no es conya, al final de la canço peta el playback i lo que era un puto desastre sense equiparació es converteix en una cosa indefinible i vomitiva):
damunt diu : "esperemos que esta cancion esta entera..." al començar la segona, el que no esta sencer ets tu, que et falten dos estius i un berenar
http://es.youtube.com/watch?v=WdxJWADg6NU&feature=related
M@nu, cabronet, saps com fer bullir la sang de la gent, eh... NO hauría d'haver vist aquest video. Fa molta ràbia, però molta. És rabiós el què, el qui, el quan i el com. Ganes de matar.
Donç jo m'he fartat a riure...Us haveu fixat en les palmetes de mongos que donen els fills de puta del públic??? Em recorda a les actuacions als shows del Jose Luis moreno...
En Danny GAtton ha donat sentit a l'existpencia de la Telecaster. Per cert, com és que no hi surt aquest excels guitar player i millor persona anomenat Pep Sala?
Per cert, a aquest, l'Adrian Legg, el vaig veure de teloner del Satriani fa uns anys. Imagineu-vos tot de peluts rient quan surt un senyor gra, amb una cadira i una Ovation, sol, a l'escenari. Bé, us puc assegurar que al 12 segons ningú reia i que quan va acabar la primera peça el Zeleste va caure amb l'ovació que li van fer. Aquí una mostra:
http://www.youtube.com/watch?v=cIZDUHoRxSM
Busqueu-ne més al Iutup, que val la pena.
Cagu'm la meuca de la Chacón, discutir de música amb gent que no hagi escoltat música clàssica, heavy i jazz és feina de garrins ortopèdics.
Visca els solos enrevessats de Cal Déu de 9 minuts a 2 guitarres!!!
http://www.goear.com/listen.php?v=b4157da
a l'hora de carregar guitarres he hagut de perdre autenticitat per preservar la meva ressentida carcanada. la puta realitat s'imposa. salut!
Es evident que els 3 son uns putos cracks. El pq han passat a l'anonimat son figues d'un altre paner. Però si no hagues sigut així potser mai existiria aquest post. Per cert, el whris Whitley te la guitarra curradissima, no? Rotllo Eric Sardinas, cremada mil vegades a tots els escenaris.
Com a idea està molt bé això de recordar herois desconeguts. El pitjor és que n'hi ha de vius que, per mi, superen o igualen els exposats. Exemple; Jordi Bonell, potser no té una tècnica circense per enlluernar a un neòfit però és un troç de gutarrista descomunal.
No s'hi val parlar de guitarra clàssica, no? Perque de gent amb tècnica brutal n'hi ha a cabassos i són humils professors d'escola, ni a bars de mala mort poden tocar.
Publica un comentari