vaig anar a veure REC, perquè ja em van advertir que estava bé, que estava feta amb dos pessetes (bé, d'aquella manera que parlen els del mundillo, on dos pessetes volen dir 500.000€) i que si s'ha de triar entre "el orfanato" i "REC", doncs està clar.
la peli és vibrant. no us creieu això que expliquen que no hi havia un guió, que els actors no sabien què feien, ni que bla bli blu. cal veure-la. no és ni més ni menys que un "blair witch project" rodat a l'eixample, però el balagueró és molt més llest i menys americà i compleix tot el que es proposa. tota la peli es construeix amb vistes a un final meravellosament abrupte en una localització tan currada que als dissenyadors de producció els haurien de fer una estàtua a la plaça sant jaume. és com un joc de plataformes, on els protas van pujant de nivell fins a dalt de tot per lluitar contra el boss final. menció apart mereix aquest personatge, la niña medeiros, una de les bèsties pardes més terrorífiques s'han vist en els últims temps. una icona de la talla de sadako. a més, interpretada pel gran javier botet, que ja és imprescindible a tota peli de terror. acollonant.
coses dolentes en té, però poquíssimes: un parell d'actors rasquen de valent i la manuela velasco potser crida massa i no acaba de fer el pes, tot i que a mi em sembla més que correcta. altament recomanable.
3 comentaris:
La aniré a veure, i si realment m'agrada li demanaré disculpes públicament al Balagueró, per dir-li director hypejat i sobrevalorat. Encara que ni el conegui jo a ell, ni ell em conegui a mi.
Hi ha collons.
la vaig anar a veure dissabte a la nit, completament d'acord amb vostè...que xunga és la niña Madeiros tu! també s'ha de dir que hi havia moments en que la gent s'hi tronxava!
- hay un taller téxtil
- ¿un que?
- joder, un taller téxtil, de telas! telas!
Publica un comentari